Nosaltres

UN PROJECTE ENGRESCADOR

En els darrers anys s’han creat diverses muixerangues: els Locos de l’Olleria, la Nova muixeranga d’Algemesí, les de Gandia, Sueca, Cullera, Carcaixent, Silla, València, Sagunt, Castelló, etc. La majoria d’aquestes muixerangues van ser creades per un grup molt reduït de persones: l’Entitat Promotora de Muixerangues (EPM). És admirable la bona intenció voluntarisme d’aquestes persones, però hem d’admetre que els resultats no sempre han fet justícia als seus esforços. L’experiència adquirida ens ha de servir per al futur.

A les grans ciutats, la presència als mitjans de comunicació és imprescindible per a moure la gent. Com a exemple, els Castellers de Barcelona es van dissoldre l’any 1963 per falta de membres actius. En canvi, l’any 1994 (quan els castells ja sortien regularment a la televisió) hi
van entrar 140 nous castellers. A l’altre extrem, una colla fundada en un poble massa petit té dificultats per a trobar tota mena de recursos: xiquets, actuacions, diners, etc. Vinaròs és una ciutat mitjana i és capital de comarca, per això creiem que és possible organitzar-hi una muixeranga i que aquesta pot tenir repercussió al seu entorn.

La paraula muixeranga té tres significats: les construccions humanes, la colla i la tradició en general. La majoria de figures que fem són apreses d’Algemesí, però també fem la campana (tradicional de l’Alcúdia) i el castell (tradicional de Peníscola). En algunes d’aquestes figures hi hem fet petits canvis tècnics, però fins ara no ens n’hem inventat cap.

Ara bé, per a nosaltres és més important el concepte de colla: aplegar un grup de gent diversa que es troba, assaja, es coneix, actua i millora pas a pas. Per això vam establir una temporada que va des de la fi de carnaval fins a octubre, durant la qual fem un o dos assajos setmanals i (idealment) una actuació al mes com a mínim. Ens marquem objectius assequibles, però cada vegada més difícils: Pot ser una figura nova, aplegar un determinat nombre de muixeranguers en una actuació, l’aprenentatge d’una tècnica, etc. Cada vegada que aconseguim un d’aquests objectius, és motiu de celebració i podem veure com la nostra muixeranga es fa gran.

Encara que som poca gent i fem figures petites, som exigents amb la nostra tècnica. Creiem que l’espectacularitat de la muixeranga va lligada a l’alçada i a la dificultat de les figures intentades, i volem fer-les amb la màxima seguretat i perfecció.

Per a nosaltres, una actuació digna implica quatre requisits: Un mínim de 30 persones, figures de 4 altures, uniforme i uns dolçainers que toquin bé. Amb això es pot oferir un espectacle de qualitat i es pot cobrar un preu just. Fins ara no hem aconseguit aquest nivell, però ens hi estem acostant. Ens trobem, per exemple, que necessitem diners per a comprar-nos els vestits, però quan els tinguem, podrem cobrar més.

En un calendari ideal, les principals actuacions es repeteixen cada any, el mateix dia i al mateix poble. Per tal d’evitar donar la sensació de repetició rutinària, les notes de premsa que enviem als mitjans es centren en la figura més important aconseguida. Per tant, fer figures més altes i difícils no és el nostre màxim objectiu, però és positiu perquè ens serveix per a comprovar
com la nostra muixeranga va millorant, i per a mostrar-ho al públic.

No renunciem al tercer significat de la “muixeranga”: la tradició. Per a nosaltres no té cap sentit organitzar una muixeranga si aquesta no és coneguda i acceptada com a pròpia per la gent de Vinaròs i de la comarca. Sabem molt bé que això no és fàcil, però creiem que, amb el temps, ho podem aconseguir. En les actuacions que hem fet fins ara, l’acollida del
públic ha sigut sempre positiva.

Hi ha tres camps en els quals hem de treballar especialment:

* Comunicació: La majoria de valencians no coneixen la muixeranga, per tant és fonamental explicar què és. Per a aquest objectiu, hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast: converses personals, assajos i actuacions de la muixeranga, mitjans de comunicació, publicacions, exposicions, etc. La comunicació ha de començar dins de la nostra colla i s’ha d’estendre a les
altres muixerangues i al públic en general, començant per Vinaròs.

* Seguretat: Les nostres primeres despeses han estat l’assegurança mèdica i el casc per als xiquets. Fins ara només hem tingut una caiguda en les actuacions.

* Política: La muixeranga encarna valors com festa, unió, treball en equip, valencianitat, integració, esforç, etc. Però seria un error obeir les consignes d’un partit polític o una ideologia determinada. Tothom que vulgui fer muixerangues ha de ser benvingut a la nostra colla, comprès en la seva manera de ser i valorat segons el seu esforç. Qualsevol forma discriminació
entre els membres de la muixeranga seria contrària als nostres valors fonamentals i suposaria un greu perill per a la convivència i continuitat del grup.

En el moment de crear la muixeranga, no hi havia ningú a Vinaròs amb experiència en muixerangues, per això el nostre mestre és de fora. Es tracta d’una situació atípica i forçosament temporal. De forma semblant, agraïm l’ajuda que rebem dels xiqüelos del Delta, però hem d’evitar que es generi cap dependència.

CRÒNICA: EL PRIMER ANY

La idea de fer una muixeranga a Vinaròs va ser del Ball de Dimonis. Al seu local hi vam fer la majoria d’assajos de l’any 2013, començant el dia 22 de febrer. En aquest primer assaig vénen alguns xiqüelos i podem fer el pinet de 3 pisos, però els següents assajos som pocs. Només podem repetir l’exercici de pujar, col·locar-se bé i baixar, una vegada i una altra.

El dia 13 d’abril assagem al carrer: per primera vegada ens presentem davant d’alguns vinarosencs encuriosits i més d’un prova de pujar. El dia 17 de maig fem una xerrada per a presentar-nos, però ve poca gent; en canvi el simple fet d’anar pel carrer tocant la dolçaina té força èxit.

El dia 21 de juny ja ha començat la festa major i no podem assajar. Dos dies després realitzem la nostra primera actuació, a l’audició de l’ESMUVI: passeig de gegantets, pinet i castell de 3, assajats pocs minuts abans. L’acompanyament musical és molt bo i la reacció del públic és positiva, això ens anima.

Una setmana més tard actuem per la festa major i ja aconseguim 8 figures diferents, incloent-hi la marieta i la sénia, amb ajuda dels xiqüelos. El 20 de juliol ve el Toni de la Muixeranga de València i ens ajuda a assajr el banc. També fem una reunió per a posar ordre a les quotes, l’assegurança i el calendari.

El 27 de juliol actuem a Morella, altra vegada amb els xiqüelos, on bastim la marieta i el guió caminant, entre altres. El dia 10 d’agost assagem a Benicarló amb la marieta i el pinet de 3 sencers, per ser un assaig, està molt bé. Al vespre, actuem a l’aplec de música tradicional a Vinaròs, on fem les mateixes figures.

A mitjans d’agost fa quasi 2 mesos que no aconseguim cap nova figura i alguna gent té la sensació que estem estancats, o que la nostra millora és poc visible. El 23 d’agost, veient que teníem gent, centrem l’assaig en una muixeranga que encara no hem fet mai: la torre de 4 pisos. I l’endemà, a Ulldecona, fem el guionet, la marieta, la torre de 4 pisos i el passeig de
gegantets. Ho celebrem amb xampany perquè és un dia per a recordar.

Durant el mes de setembre el nombre de muixeranguers va en augment i els assajos van bé, però no tenim cap actuació, de manera que no podem veure’n els fruits. El dia 20 de setembre intentem fer alguns canvis a la torre i tenim una caiguda amb el resultat d’una petita lesió.

El dia 4 d’octubre assagem a Amposta amb els xiqüelos. Només volíem fer una vegada cada figura, però hi ha molt de soroll i les xiquetes no estan concentrades; en repetim algunes i surten millor. L’endemà actuem al seubateig, hi realitzem (per segona vegada) la torre de 4 pisos i la sénia. També fem (per primera vegada) la campana i el banc.

El divendres següent, sense temps d’assajar, actuem a Vinaròs. Hem quedat una hora abans i no hi ha quasi ningú, però a poc a poc, va arribant la gent. Finalment, podem repetir la torre, el banc i la campana, només renunciem a la sénia.

El dia 26 d’octubre, després d’un assaig no massa bo, anem a la Jana. Comencem amb un passeig de gegantets que és molt aplaudit, però que acaba amb la nostra primera caiguda en una actuació. Un cop arribats a la fira, fem el primer pinet aixecat, la primera sénia sense ajuda dels xiqüelos, la torre i el banc. També intentem el pinet doble, però l’hem de desmuntar.
Fora de temporada, actuem per santa Caterina, en un dia ventós. Hi aconseguim el banc i la marieta, com a figures més destacades.

… continuarà.

Anuncis

2 pensaments sobre “Nosaltres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s